Investigació varietats de garrover de Mallorca

Projecte pilot Es Garrover de Mallorca:

Coordinadora; Juana Verger

Determinació morfològica i química de sis varietats de garroves de Mallorca.

Joan Vidal, Mario Grau i Jaume Seguí

El cultiu de la garrova ha sofert un impuls important en els últims anys, a causa de les seves qualitats agronòmiques i alimentàries; com presentar pocs problemes de plagues i malalties, ser un cultiu sostenible i fàcil d’adaptar a recursos hídrics escassos i sòls pobres, i presentar una important diversificació comercial, des de segó per a animals, fins espasants, conservants, pols de garrofa i melasses, entre uns altres. A més, les Illes Balears són una de les majors productores de garrova en l’àmbit espanyol, amb un gran nombre de varietats pròpies.

Aquest estudi pilot, subvencionat per FOGAIBA (Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears), dins de les “ajudes de mínims per a projectes pilot i suport al desenvolupament de nous productes, pràctiques, processos i tecnologies 2017”, ha estat dut a terme per l’empresa És Garrover de Mallorca SL, dins del seu interès per incentivar la recerca i el desenvolupament de la garrova mallorquina ecològica. Concretament pretén incrementar el coneixement morfològic i químic de sis de les varietats majoritàries de Mallorca per analitzar la potencialitat comercial de cadascuna d’elles.

Les varietats estudiades han estat; Bugadera (de la zona del Llevant de Mallorca), Duraió, Vermella i Pic d’abella (del Raiguer) i Vera i De la mel (del Pariatge de Mallorca). A partir d’unes 15 garroves per varietat, s’han analitzat les diferències tant morfològiques com químiques.

Quant a la morfologia s’ha determinat que la varietat Bugadera té un major interès agronòmic per la seva polpa, presenta garroves més amples i llargues. Mentre que les varietats Vera i Vermella presenten un major rendiment quant a garrofí i per aquesta raó, les de major valor comercial, a causa de l’elevat valor de mercat del garrofí. Pel que fa a la part química, es determina la sacarosa com el sucre més representatiu en totes les varietats estudiades, destacant l’alta quantitat de pinitol respecte a la glucosa i fructosa en les varietats mallorquines. De la mel tendeix a tenir la quantitat més gran de fructosa, mentre que les varietats Pic d’abella, Vermella i Duraió són les que van presentar un major contingut de proteïna.

Destaquem l’interès nutricional de les varietats mallorquines estudiades, en comparació d’altres varietats peninsulars, a causa del seu alt contingut en pinitol. En les varietats mallorquines el segon sucre en importància va correspondre al pinitol, al contrari de l’oposat en les altres varietats, on la fructosa és el segon sucre en importància. Aquest resultat és de gran interès a causa de la gran quantitat de propietats beneficioses presents en el pinitol; propietats antinflamatòries, “antihiperlipídicas“, antioxidants, “hepatoprotectoras“, immunosupressores, antienvelliment, estimulants de retenció de creatina, melioratives de l’Alzheimer, anticancerígenes i antidiabètiques del pinitol, entre unes altres, per la qual cosa haurien d’estudiar-se amb més detall les propietats químiques de les varietats mallorquines de garrova.

Com a conclusió final, es destaca, depenent del tipus d’interès, sigui del garrofí o de la polpa, les varietats Vermella i Vera o Bugadera, respectivament. Cal destacar, l’alta proporció de pinitol i sacarosa en els sucres totals. A més, consideraríem la varietat Duraió com la més equilibrada en valor comercial donada les seves qualitats químiques, el seu rendiment en garrofí i contingut en polpa.